'A on són les flors que ens queden' is finally published!
ENG:
Hiiiiii! A on són les flors que ens queden is finally out!
This small memory pays homage to the first time I made a Bitsy game (Sempre ens quedaràn les flors), almost all of it done in 24 hours from a train back home (hence the scenario). I had no idea back then, but this would be the first seed for what it ended up being Sant Jordi Jam (a game jam that celebrates catalan culture and Sant Jordi's traditions in videogames) a year later. This game was originally planned for its first edition, but since I was part of the organization I couldn't manage to make a game and run everything successfully at the same time, so I decided to postpone it. This year I wanted to finally make it since it's been a while I hadn't made a game on my own and I was feeling a little stuck, creatively speaking. And oh boy, it was frustrating as hell. I wanted to try a new engine (tinkered with Dialogic a little bit), but I didn't want to spend too much time learning how to use it, and I didn't want to use Bitsy again either, so I tried to test some of the different forks (Bitsy 3D, Bipsi, Binksi) but none seemed fitting enough for what I wanted to do. Finally, I settled on using Bitsy, and added flavor with some hacks that made it more of a challenge (and some cool new features that enhanced the game, like the music). It took me a week-ish to finish the game (write the whole thing, build the scenes, animate them, paint the virtual rose, reorganize the narrative...) and additionally, a few more days to feel like it was something good enough to be published (up until a few days ago I thought it was pointless and a waste of my time, and the fact that I felt it was way too personal didn't help much). Now that it's out in the open, I feel a little better about it: I'm really proud of the pixel-art virtual rose (it's a huge step up from the one I made two years ago), I think the narrative blends mundane and personal experiences in a compelling way, and the main train scene turned out pretty nice for a 3-color 2-frame animation. Overall, it's good, could probably work better in another format, but it's fine as it is. I'd love to translate it since it's currently only available in Spanish, but I'm not sure if the meaning would stay the same for some memories and the overall structure of the 'poem'. So yeah, if anyone actually reads this, which I doubt, keep making games please, even if they're left unfinished, even if you think they're not good enough. Just do it. Forget about all the negative things your brain is telling you, and I promise it'll be worth it.
Biggest hugs,
Ari
ESP:
Holiiii! A on són les flors que ens queden ya está disponible!
Este pequeño juego-memoria es un homenaje a la primera vez que hice un juego en Bitsy (Sempre ens quedaràn les flors), hecho en su mayor parte en 24 horas en un tren de vuelta a casa (de ahí el escenario). De aquellas no tenía ni idea, pero esta sería la primera semilla plantada para lo que luego terminaría siendo la Sant Jordi Jam (una game jam que celebra la cultura catalana y la tradición de Sant Jordi en videojuegos) un año más tarde. Este juego estaba originalmente planeado para su primera edición, pero al ser parte de la organización me fue imposible hacer un juego y gestionarlo todo sin problemas al mismo tiempo, así que decidí posponerlo. Este año quería hacerlo sí o sí, ya que hacía tiempo que no hacía un juego por mi cuenta y me sentía un poco estancada en el plano creativo. Y uf, fue frustrante. Quise probar un nuevo motor (estuve toqueteando un poco Dialogic) pero tampoco quería pasar demasiado tiempo aprendiendo a usarlo, y tampoco quería volver a usar Bitsy, así que estuve probando algunos de los diferentes forks (Bitsy 3D, Bipsi, Binksi) pero ninguno de ellos me parecía lo suficiente adecuado para lo que yo quería hacer. Al final me decanté por Bitsy y le añadí 'flavor' con algunos hacks que lo convirtieron en algo un poco más desafiante (y unas cuantas nuevas features que mejoraron el juego, como la música). Me llevó aproximadamente una semana terminarlo (escribirlo todo, construir las escenas, animarlas, hacer la rosa virtual, reorganizar la narrativa...) y otros cuantos días más adicionales para sentir que había hecho algo suficientemente bueno como para ser publicado (hasta hace unos días pensaba que era un sinsentido y una pérdida de tiempo, y el hecho de que lo sintiera como algo demasiado personal tampoco ayudaba). Ahora que está en abierto para todes, me siento mejor al respecto: estoy muy orgullosa de cómo quedó la rosa virtual (es una mejora bastante grande comparándola con la de hace dos años), creo que la narrativa mezcla experiencias más mundanas y algunas más personales de una forma que encaja bien, y la escena principal del tren quedó bastante guay para una animación restringida a dos frames y tres colores. En general, está bien, probablemente funcionara mejor en otro formato, pero así sirve. Me encantaría traducirlo porque a día de hoy solamente está en castellano, pero no estoy segura de que el significado de algunos recuerdos y la estructura general del 'poema' se fuera a mantener igual. Así que bueno, si alguien llega a leer esto, aunque lo dudo, sigue haciendo juegos, porfa, aunque se queden sin acabar, aunque pienses que no son suficientemente buenos. Hazlo. Ignora todas las cosas negativas que te dice tu cabeza, y te prometo que merecerá la pena.
Un abrazo enorme,
Ari
CAT:
Holiiii! A on són els flors que ens queden ja està disponible!
Aquest petit joc-memòria és un homenatge a la primera vegada que vaig fer un joc en Bitsy (Sempre ens quedaràn les flors), fet en la seva major part en 24 hores en un tren de tornada a casa (d'aquí l'escenari). D'aquelles no tenia ni idea, però aquesta seria la primera llavor plantada per al que després acabaria sent la Sant Jordi Jam (una game jam que celebra la cultura catalana i la tradició de Sant Jordi en videojocs) un any més tard. Aquest joc estava originalment planejat per a la seva primera edició, però al ser part de l'organització em ser impossible fer un joc i gestionar-ho tot sense problemes al mateix temps, així que vaig decidir posposar-lo. Enguany volia fer-ho sí o sí, ja que feia temps que no feia un joc pel meu compte i em sentia una mica estancada en l'aspecte creatiu. I uf, va ser frustrant. Vaig voler provar un nou motor (vaig estar jugant una mica amb Dialogic) però tampoc volia passar massa temps aprenent a utilitzar-lo, i tampoc volia tornar a utilitzar Bitsy, així que vaig estar provant alguns dels diferents forks (Bitsy 3D, Bipsi, Binksi) però cap d'ells em semblava prou adequat per al que jo volia fer. Al final em vaig decantar per Bitsy i li vaig afegir 'flavor' amb alguns hacks que ho van convertir en una cosa una mica més desafiant (i unes quantes noves features que van millorar el joc, com la música). Em va portar aproximadament una setmana acabar-ho (escriure-ho tot, construir les escenes, animar-les, fer la rosa virtual, reorganitzar la narrativa...) i uns quants dies més addicionals per a sentir que havia fet una cosa prou bona com per a ser publicada (fins fa uns dies pensava que era un sense-sentit i una pèrdua de temps, i el fet que ho sentís com una cosa massa personal tampoc ajudava). Ara que està en obert per totis, em sento millor sobre aquest tema: estic molt orgullosa de com va quedar la rosa virtual (és una millora bastant gran comparant-la amb la de fa dos anys), crec que la narrativa barreja experiències més mundanes i algunes més personals d'una forma que encaixa bé, i l'escena principal del tren va quedar bastant guay per a una animació restringida a dos frames i tres colors. En general, està bé, probablement funcionaria millor en un altre format, però així serveix. M'encantaria traduir-lo perquè ara mateix només està en castellà, però no estic segura que el significat d'alguns records i l'estructura general del 'poema' s'anés a mantenir igual. Així que bueno, si algú arriba a llegir això, encara que ho dubto, continua fent jocs, sisplau, encara que es quedin sense acabar, encara que pensis que no són prou bons. Fes-ho. Ignora totes les coses negatives que et diu el teu cap, i et prometo que valdrà la pena.
Una abraçada molt forta,
Ari
Files
Get A on són les flors que ens queden?
A on són les flors que ens queden?
Una carta al pas del temps
Status | Released |
Author | Ari ✨ |
Genre | Simulation |
Tags | Bitsy, memoir, Narrative, No AI, Short, Trains |
Languages | Spanish; Castilian |
Accessibility | One button |
Leave a comment
Log in with itch.io to leave a comment.